Tenim set de Tu

Jo tinc set de Tu, 

tinc set del teu amor. 

Jo tinc set de Tu, 

oh font de Llibertat 

(Música: “Bless the Lord my soul”, Taizé).

Salm 63
Oh Déu, ets el meu Déu,
a l’alba et cerco.

Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

Jo et contemplava al santuari,
volia veure’t gloriós i poderós;
l’amor que em tens és millor que la vida,
per això els meus llavis et lloaran.

Tota la vida jo et beneiré
i alçaré les mans invocant el teu nom;
saciat del bo i millor,
et lloaré amb el goig als llavis.

Quan des del llit et recordo,
passo les nits pensant en tu,
perquè has estat la meva ajuda,
i soc feliç a l’ombra de les teves ales.
A tu està unida la meva ànima,
em sosté la teva mà.

Reflexió
Senyor Jesús,
Son temps de sequera física, temps
d’estalviar cada gota d’aigua i lliurar-la
com un tresor a aquell qui demana un got
d’aigua fresca en el teu nom (Mt 10, 34 - 11,1).

Som aquí perquè, en la tasca educativa
que ens tens encomanada, també volem
donar aigua viva per a fer créixer la llavor
del teu Regne en el cor de cada persona. (Jn 4,1-14; Mt 13, 1-9)

Et demanem per aquesta jornada dels
mestres i professors de Religió a
Catalunya, que la nostra vida pugui
propiciar el sant record de la teva ajuda.

T’ho demanem a tu, font de Vida,
en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. 

Amen

(Pregària d'inici de la XVIII trobada de mestres i professors de religió de Catalunya)

Gràcies per la Companyia de Maria

 

Gràcies Pare!

Agafa aire lentament. I mentres exhales, visualitza que deixes anar les teves preocupacions i inquietuds del dia.

Repeteix-ho tantes vegades com calgui, fins que deixis espai al teu cor i a la teva ment per dedicar un temps especial amb Déu.

Pregunta, doncs, a les bèsties i t'instruiran,

o bé als ocells, i seràs instruït.

Parla amb la terra i aprendràs,

t'ho explicaran els peixos de la mar.

¿Qui no sap, d'entre tots ells,

que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»?

Ell té a la mà tots els vivents

i l'alè de tots els homes. (Job 12:7-10)

Demana a Déu que continuï mostrant-te la seva creació i agraex-li aquest meravellós regal.

No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. Mt 6:34

Que et preocupa ara mateix? Quan portis les teves peticions a Déu, demana-li que et mostri el motiu de la teva preocupació. Dona-li permís per dir la veritat a la teva vida.

Déu, pare, gràcies perquè et podem anomenar "Pare"! 

Perquè podem conèixer-te pel teu nom i anomenar-te pel teu nom. 

Quin regal més meravellós que no ens mereixem. 

Mai ens falles, sempre ens estimes i ens dones esperança pel nostre futur. Gràcies!

Tota la glòria, tot l'honor i tota la la lloança et pertanyen, Pare!

Amén.

Bona Pasqua

 

La Quaresma i la seva amiga la Pasqua (conte curt)

Hi havia una vegada una senyoreta molt especial anomenada Quaresma que no volia altra cosa que els seus amics passessin amb ella quaranta dies, els mateixos dies que el nostre amic Jesús va passar al desert pregant. Per què? Doncs perquè es poguessin preparar bé abans de l'arribada de la seva cosina la Pasqua

La Quaresma deia als sacerdots que es posessin una estola i una casulla morada ja que era el color que havia triat perquè tots reflexionessin sobre el que feien bé a la seva vida i sobre el que havien de millorar.

La Quaresma, que era molt intel·ligent i enginyosa, els va fer saber a tots que els quaranta dies començarien a comptar a partir del final del Carnestoltes, i que els posaria una petita creu de cendra al front mentre els deia "de la pols ets i la pols tornaràs".

Un cop tenien la creu al seu front, havien de pensar com ser millors, com ajudar els altres; vaja, que la Quaresma volia que els seus amics i amigues fossin millors persones, millors cristians. Que ningú no s'espanti! Sempre podien comptar amb l'ajuda de Déu, només calia resar o parlar amb ell perquè donés les respostes necessàries.

Dijous Sant, amb l'arribada de la Pasqua, quaranta dies després del Dimecres de Cendra, la Quaresma es retirava a descansar fins al següent any, com sempre, havia fet una gran feina!

Els Dolors i goigs de Sant Josep

Seguint una antiga tradició i com a record dels principals dolors i goigs de la vida de Sant Josep, l'Església li dedica els set diumenges anteriors a la seva festa (19 de març).

Encara que aquesta tradició està documentada des del segle XVI, serà el Papa Gregori XVI, en la primera meitat del segle XIX, qui donarà un impuls important a aquesta practica atorgant indulgències a aquells que la practiquessin.

Primer diumenge

"Gloriós Sant Josep, espòs de Maria Santíssima. Com va ser gran l'angoixa i el dolor del teu cor, en el dubte d'abandonar ala teva santíssima Esposa, així va ser immensa l'alegria quan et va ser revelat per l'Àngel el sobirà misteri de la salvació "

Aquest dolor i goig té com a base Mt 1, 18-20

Segon diumenge

"Josep experimenta el dolor en veure que María dona a llum a Jesús en la pobresa extrema d'un pessebre a la ciutat de Betlem. Però el seu dolor es torna en alegria perquè el que neix és el Fill de Déu, el Messies, el Senyor que porta l'aliment necessari perquè tots els pobres de laterra es puguin sadollar"

Aquest dolor i goig té com a base Lc 2, 4-7

Tercer diumenge

"Josep sent dolor perquè en la circumcisió el nen plorarà. És la primera sang vessada de Jesús, que es consumarà amb el lliurament de la seva vida en la creu. Però Josep sent goig i pau. Li posarà per nom Jesús que significa Déu salva. És l'alegria de saber que aquest Nen ve a portar-nos la salvació, la plenitud de vida i la felicitat."

Aquest dolor i goig té com a base Lc 2, 2

Quart diumenge

"Josep sent dolor davant la predicció de Simeó sobre Jesús,. Sent dolor perquè aquest nen serà pedra d'escàndol per a molts al seu poble i signe de contradicció per a aquells que no ho acollissin en les seves vides. Jesús seria acollit per uns, al mateix temps que rebutjat per uns altres. Al costat del dolor descobrim el goig profund de Josep que porta a Jesús fins al temple per a ser consagrat a Déu. Goig també per acompanyar a María per a la seva purificació. És el goig de qui sap estar en silenci, en segon pla. És el goig de qui sap acompanyar"

Aquest dolor i goig té com a base Lc 2, 22-26

Cinquè diumenge

"Josep sent un profund dolor en haver d'agafar a María i a Jesús i portar-los a Egipte, a un lloc segur, lluny de la seva terra. És l'única manera de salvar al nen. Però sent profund goig també, al saber que Jesús anava a estar fora del perill de la mort, fora del poder que assassina a nens innocents".

Aquest dolor i goig té com a base Mt 2, 13-15

Sisè diumenge

"Josep sent dolor i per que Arquelao, que regnava a la Judea, pretengui matar al nen. El dolor i la por de saber que Jesús durant tota la seva infància, igual que durant tota la seva vida, serà perseguit i assetjat pels poderosos del món. Però alhora sent un gran goig perquè tornaran a la seva pàtria, a la ciutat de Natzaret d'on era María. A Natzaret s'instal·laran, viuran com una família humil. José i María veuran junts créixer al Fill de Déu."

Aquest dolor i goig té com a base Mt 2, 19-23

Setè diumenge

"Josep sent dolor que pren la forma d'angoixa perquè han perdut a Jesús a la volta de Jerusalem. Són moments de tensió, de nervis, d'ansietat. Però també viu un intens goig que es converteix en alegria profunda en trobar-lo en el temple."

Aquest dolor i goig té com a base Mt 2,41-49.

Gràcies!

 Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. (Jo 1:6)

Res no està prohibit, prega per qualsevol cosa. 

Escolta el teu cor, escolta a Déu i prega.

Déu escolta les teves pregàries. Escoltes tu a Déu? 

Convida'l a escoltar-te. Convida't a escoltar-lo.

Res no està prohibit, prega per qualsevol cosa. 

Déu, que hi ha comparable a tu?

Tu sol ets bo.

Tu sol ets majestuós.

Tu sol ets digne de lloança.

Gràcies per crear-me. 

Gràcies per cridar-me pel meu nom

Gràcies per donar-me un propòsit.

Gràcies pels meus germans, la humanitat.

Gràcies pel manament: Estimeu-vos com jo us he estimat.