Translate

dijous, 19 d’octubre de 2017

Tigre negre, cérvol blanc

Un fabulós tigre negre que habitava la selva de l'Amazones estava cansat de dormir al ras. Pensava casar-se molt aviat i, per casar-se, cal tenir una casa. Per això va decidir construir una cabana amb totes les comoditats, a la riba d'un riu. Però no era l'únic que planejava construir en aquest lloc ... Un delicat cérvol blanc tenia idèntics propòsits, ignorant que per allí caminava una de les seves amenaces.
Un matí, abans que sortís el sol, el cérvol va començar a preparar el terreny per construir i va sortir de passeig. En aquest moment va arribar el tigre, que es va sorprendre en veure que la superfície estava llista i buidada per fincar. "Amb seguretat Tulpa, el misteriós déu de la selva, ha vingut a ajudar-me", va pensar, i va començar a treballar amb uns troncs que ja estaven tallats. Hores després, ja exhaust, es va allunyar d'allà per descansar.
A l'alba següent va arribar de nou el cérvol i en trobar tan avançada l'obra també va creure que l'enigmàtic Tulpa li havia donat ajuda. Va posar sostre a la barraca, la va separar en dues habitacions, i es va posar a viure en una d'elles. Per la seva banda, el tigre negre va arribar més tard i en veure la barraca acabada, es va instal·lar a l'habitació situada al costat del dormitori del cérvol. Així va transcórrer la nit. Tots dos van despertar amb set i, al dirigir-se al riu per beure, es van trobar cara a cara i van comprendre el que havia passat.
"Bé", va dir el cérvol, "això va ocórrer perquè Tulpa vol que visquem junts, què estrany! Oi? I com que encara som solters podem compartir aquesta barraca què et sembla? ". El tigre va respondre: "Està bé. Podem dividir-nos les tasques. Avui a mi em toca anar pel menjar. "El tigre va sortir de cacera i va tornar carregant el cos d'un cérvol vermell! Al donar-lo al cérvol blanc aquest el va preparar, però no va tastar res i aquella nit no va dormir pensant que el tigre podria devorar-lo.
L'endemà va tocar al cérvol sortir a buscar el menjar. Va trobar un tigre més gran que el seu company i, amb l'ajuda de l'ós formiguer, el va capturar i el va portar a casa. "Mira", li va dir al tigre negre, "aquí està el menjar". El tigre negre va cuinar la carn, però no la va provar. Quan va enfosquir tant el tigre com el cérvol tremolaven pensant en l'atac del veí. Accidentalment el cérvol va colpejar la paret de la seva cambra. El tigre va reaccionar amb un rugit. Tots dos van creure que la guerra havia començat i van sortir fugint. La barraca va quedar abandonada i va ser ocupada per un grup de micos.
A la nit, una altra vegada a la intempèrie, el tigre negre pensava "Tan senzill que hauria estat conversar i posar-nos d'acord, ara que jo estava pensant tornar-me vegetarià!" El cérvol blanc, vagant sota la pluja també reflexionava: "estrany al tigre. Hauria estat increïble viure junts i reunir a les nostres famílies ... Ara haurem de començar de zero ".

Adaptació de la llegenda guaraní del mateix nom inclosa per Ciro Alegria en el llibre "Llegendes i rondalles llatinoamericanes"

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Prego i dono gràcies

Prego pels malalts,
perquè no pateixin i es curin
amb les tecnologies  i l'ajuda de Déu.
Prego pels nens
que no poden tenir el luxe d'anar a l'escola
o de tenir un lloc calent on dormir.
Prego perquè s'acabin els conflictes,
prego perquè pari la contaminació global
que està desfent el pol Nord
causant que pugi el nivell del mar.
Dono gràcies per poder tenir una familia que cuida de mi 
i uns amics en els qui puc confiar,
dono gràcies per la llar
i per estar en un país on no hi ha moltes persones que passen gana,
dono gràcies per la lliçó que ens vas donar quan eres a la terra.
Gràcies Senyor.
Amén.

dimecres, 27 de setembre de 2017

Donem gràcies

Senyor,
donem les gràcies
pels amics i la família,
perquè per molt que a vegades
ens enfadem amb ells,
sempre estan allà
quan els necessitem.
Senyor,
et demanem que sapiguem valorar-los
ja que ells són els que tenen aquells detalls
que fan la vida més agradable.
Parenostre ...
Natàlia R.

dijous, 21 de setembre de 2017

Donem gràcies per...

Donem gràcies per ...
  • Aquest estiu, per totes les coses que hem fet ,per tots els moments en família, per poder dir que m’ho he passat molt bé.
  • També dono gràcies als pares perquè gràcies a ells hem pogut gaudir d’un gran estiu. La diversió, la il·lusió, l’aprenentatge als viatges i moltes més sensacions que hem viscut aquest estiu. I tot gràcies als pares.
Amén


Lucia 

dimecres, 13 de setembre de 2017

Viure com una llavor!

Ser com un gra de blat,
petita llavor,
que guarda al seu interior
la possibilitat de ser pa,
per oferir-se, senzilla, quotidiana,
a tot el que ho necessiti.
Tu ens crides a ser llavor, Senyor.
I la llavor,
que està plena de vitalitat i potencial,
ha de morir a ser llavor
per convertir-se en planta i créixer.
La teva vida ens mostra
que és possible morir per viure.
Lliurar tot per ser per als altres ...
Pura ofrena i donació.
Ensenya'ns, Senyor,
a lliurar la nostra vida
al servei de l'Evangeli
i de la vida dels altres.
Ensenya'ns a ser llavor
per donar fruits en abundància.
Per créixer,
una llavor necessita
terra bona i aigua generosa.
Senyor, la teva vida ens mostra
que la millor terra
és la realitat de cada dia
i les necessitats dels altres,
ens crides a plantar la nostra llavor
en les situacions que vivim,
a la vida que compartim,
a la terra d'avui, aquí i ara.

Volem ser llavor de canvi i Regne
en el món que vivim,
Ajuda'ns Senyor!
El teu exemple ens ensenya
que l'aigua veritable
és la que neix de la Paraula,
pou d'aigua viva oferta per a tothom.
Ensenya'ns, Senyor,
a regar les nostres llavors amb la teva Paraula.
Ajuda'ns a conèixer-la,
mostra'ns com assaborir el seu missatge,
perquè impregni la nostra existència
i que amari el nostre camí.
Volem ser llavors de canvi i Regne;
i necessitem ser fecundats
per la teva Paraula. Ajuda'ns Senyor!
Marcelo A. Murúa
(traducció Pep Salvà)


dimecres, 23 d’agost de 2017

Una pregària per Barcelona

Pels morts, en primer lloc.
Per les seves històries truncades,
per ser víctimes d'una violència terrorista absurda.
Per tot el dolor que aquestes morts sobtades deixen enrere.

Per les altres víctimes, ferits de diferent consideració,
que hauran de bregar com les seqüeles de l'horror experimentat
en aquests minuts de pànic i mort.

Pels familiars i amics que es veuen enfrontats a afrontar
les conseqüències d'aquest terrorisme salvatge.

Pels fanàtics que creuen que la violència aconsegueix alguna cosa,
perquè obrin els ulls, el cor i l'entranya
a una lògica que no es basa en l'odi o la destrucció.

Pels qui han d'intentar que això no passi:
autoritats, forces de seguretat, i tants d'altres.
Que segueixin fent la seva feina amb convicció, amb paciència,
amb generositat i amb perseverança,
encara que de vegades l'agressor aconsegueixi colpejar.

Per la gent de pau que, davant d'això,
seran assenyalades injustament,
per entrar en una etiqueta, una categoria
o una adscripció religiosa.

Per la pau.
Que es converteixi en clam,
en camí i en resultat.

@jmolaizola
traducció JSR