Aquesta història ens parla d’un gegant que es disposava a creuar un riu molt profund i es va trobar a la vora del riu amb un nan que no sabia nedar i no podia creuar el riu per la seva profunditat. El gegant el va apujar a les seves espatlles i va entrar a l’aigua.
Cap a la meitat del camí, el nan sobresortia gairebé mig metre per damunt del cap del gegant, va arribar a veure a l’altra banda del riu, molt ben amagats rere una espessa vegetació, els indis d’una tribu que esperaven amb els seus arcs que s’acostés el gegant.
El nan va avisar el gegant. Aquest es va aturar, va fer mitja volta i tornà enrere. En aquell moment, una fletxa disparada de l’altra banda del riu es va enfonsar a l’aigua prop del gegant, però sense arribar a tocar-lo... Això mateix va passar amb les successives fletxes, mentre ambdós -gegant i nan- arribaven a l’altre vora del riu sans i estalvis.
El gegant va donar les gràcies al nan, però aquest li va contestar:
- Si no hagués pujat damunt teu, no hauria pogut veure més enllà que tu.
J.I. González Faus
Contes i textos per a la pregària i reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada