Amo a Dios

Amo a Dios y le siento
en los pequeños milagros de cada hora:
en el fuego de la poesía, en el
dorado vuelo de la danza, en
los latidos blancos de la música.

Amo a Dios y ausculto latidos
de su pecho en el flujo y reflujo
del mar sobre la playa, en la
dulce marea de luz de las
vidrieras, en el duro chasquido
del relámpago, en las calientes
nanas de la lluvia.

Amo a Dios porque, a la luz
del Crucificado, voy descifrando
rutas, atajos de salvación por
las oscuras sendas
del sufrimiento.

Amo a Dios y reconozco su
Voz, su Presencia por los
íntimos claustros del corazón.

Amo a Dios porque si no es
de Dios ¿de dónde me nace
la dulcísima primavera de amor
que estalla hoy por los
jardines de mi vida?.

Amo a Dios y creo en Jesús
resucitado, de brazos
abiertos, corazón en ascua
y alas de Dios.

Amo a Dios y lo descubro
en la mirada azul del niño,
ventana pura por donde
se asoma el Padre de la Vida
y contempla con ternura su
creación.

Nicolás de la Carrera

Bon dia Jesús!

Bon dia Jesús!
Obrim els ulls.
I en el meu petit horitzó,
hi veig el sostre blanc de l'habitació.

Veig aquella llum,
encara fosca que em diu
que el nou dia arriba.

Sento,
els primers moviments del meu cos.
Els primers batecs suaus del meu cor.
Els meus primers pensaments,
on ets present.

Ara sols cal,
aixecar-me,
sortir al carrer
i començar l'aventura del dia.
L'aventura de la vida.

Som-hi.
Sense excuses.
Sense límits....
La vida, ens espera.
Som-hi !!!!

Pregària pel pare

Avui la mort, la foscor, és entre nosaltres, 

però l’Esperit ens recorda, ens diu, que ell està en la Llum.

Sabem i creiem que som fills de Déu. 

Sabem que Déu també et reconeix, pare, com a fill seu.

Quina prova més gran d’amor ens dóna. 

Sabem que has passat de la mort a la vida. 

I ho sabem perquè ens estimem com a germans. 

I quan hi ha amor no hi pot haver-hi la mort 

perquè qui no estima continua mort.

I qui estima, viu per sempre.

El nostre amor a la Vida, 

el nostre amor a Déu, 

no vol ser de paraules i frases, 

sinó d’obres i veritat.

Si no estimem no coneixerem a Déu,

perquè Déu és amor, 

i el seu amor abraça a tots els seus fills, 

i avui t’abraça especialment a tu, pare.

Déu, 

que és el primer que ens estima, 

el primer que ens abraça, 

s’avança a tots nosaltres 

i ens estima plenament 

malgrat tot el que fem i diem. 

El seu amor no té límits ni mesures. 

Pare, ahir et reunies amb Aquell que ningú no l’ha vist mai, 

però com que ens estimem, 

sabem que Ell hi és 

i que t’acull amb els braços oberts. 

Déu a l’estimar-nos està dins nostre 

i arriba a nosaltres en tota la seva plenitud 

igual que omple de llum el teu cor i la teva ànima. 

Sabent això només cal seguir comportant-nos d’acord amb l’Esperit:

continuar estimant. 

I cada cop que tanquem els ulls,

cada cop que escoltem amb el cor,

cada cop que estimem,

malgrat no et veiem,

no et sentim,

no et toquem,

et tindrem present en el racó més íntim del cor.